La literatura llatina és una de les bases de la història universal de les lletres. Els gèneres que van conrear els autors llatins, sovint inspirats en els seus predecessors grecs, han marcat l'evolució de la literatura. L'èpica, la lírica, la sàtira i les faules, i creadors com ara Ovidi, Horaci, Catul o Juvenal han estat i són font constant d'inspiració. Aquest llibre descriu les característiques essencials de la literatura llatina mitjançant una divisió per gèneres. No oblida explicar l'origen d'alguns dels tòpics que iniciats en època romana són encara avui habituals: el carpe diem o l'elogi de la vida retirada.

De pistoler a ministre de la República: les memòries de García Oliver, un retrat viu de l'anarquisme a Catalunya

De la seva infantesa en una família reusenca extremament pobre als anys de pistoler a la Barcelona revolucionària de la guerra entre la patronal i l'anarcosindicalisme, de combatent antifeixista al front d'Aragó a ministre de Justícia de la República, Joan Garcia Oliver (Reus, 1902 - Guadalajara, Mèxic,1980) va tenir una vida de pel·lícula, tot i que avui sigui un home oblidat o, més precisament, bandejat de la memòria oficial. A diferència de Salvador Seguí, Federica Montseny o d'altres figures de …

Una novel·la històrica sobre experiments psiquiàtrics amb dones que ha commocionat la societat francesa.

Som al París de 1885. Com cada any a mitjans de Quaresma, se celebra el popular ball de primavera a l'Hospital de la Salpêtrière, on durant una nit la flor i la nata de París s'encanalla al ritme del vals i la polca en companyia de les internes, engalanades amb les disfresses més extravagants. Una vetllada festiva que, en el fons, amaga una sòrdida realitat: el ball no és més que un dels últims experiments del professor Charcot, decidit a convertir a les malaltes de …

Al cor dels Pirineus, a principis del segle xi, una parella decideix deixar la casa dels seus pares per anar a buscar terres lliures del jou senyorial, a la terra de frontera entre les taifes musulmanes i els comtats francs del sud que avui anomenem Catalunya nova. Després d’un curt viatge arriben a Puigcornella, un llogaret de l’actual Alta Segarra, on s’estableixen i arrabassen un tros de bosc per portar-lo a cultiu. Allà tindran com a veïns un eremita, un home d’origen got i una família musulmana, darreres presències humanes d’una anterior dominació cultural i administrativa.
Terra de pioners és el …

Aborda els debats clau dels territoris de muntanya i en especial de l'Aran com un país singular. L'autor tracta els reptes de futur d'aquest espai geogràfic amb una mirada profunda i transversal sobre els problemes de més rabiosa actualitat, com el canvi climàtic, el despoblament o l'impacte de l'economia globalitzada en les economies de muntanya. Aquest llibre suposa també una introspecció en l'experiència vital de l'autor i un interessant exercici de memòria personal i col·lectiva. Un apassionat relat històric i polític al llarg d'un viatge, amb pinzellades literàries i personals, que ens transporta sovint al passat per ajudar-nos a afrontar …

«¿El futur Jo què sé. No hi ha cap pla. I viure sense pla és collonut.» La frase és del malaguanyat Pau Donés, líder del grup Jarabe de Palo, i conté una mescla de vitalitat i de fatalisme que, per desgràcia, es va veure confirmada per la seva mort prematura. Un altre músic malaguanyat, John Lennon, va deixar escrit que la vida és el que ens passa mentre ens encaparrem a fer altres plans. Passem de la idea buida de futur a un concepte molt més ric, el de progrés, entès com una aptitud plenament humana per desafiar l'aleatorietat. La …