Estelles sota les ungles representa la tercera incursió de Josep J. Conill en el gènere aforístic, una modalitat d'escriptura sense xarxa poc apta per als esperits conformistes i pusil·lànimes que eviten qüestionar les pròpies conviccions. En la línia de la tradició europea que va dels moralistes francesos a figures com Lichtenberg, Nietzsche, Rusiñol, Kraus, Kafka, Canetti, Fuster o Lec, les sagetes verbals incloses en aquest llibre apunten als objectius més variats, però sempre amb la pretensió gens complaent de «fer sang» i amb el propòsit de rebentar les costures del sentit comú en matèria de religió, moral, política, convencions socials, …

En molt poc de temps, s'ha manifestat com a ben fecunda una línia d'investigació que té com a finalitat exhumar i estudiar informació textual referent a testimonis vitals de persones que, pels més diversos motius de gènere, religió, ètnia, identitat, orientació sexual..., en el passat varen ser marginades i/o invisibilitzades pels àmbits de poder. Ha sigut així com, en els darrers anys, diversos estudiosos valencians han buscat i analitzat obres literàries, historiogràfiques i documents que permeteren reconstruir fragments biogràfics de nombroses dones, hòmens i xiquets que els relats oficials relegaren a una posició social subalterna. I, en aquest procés de …

Els valencians vivim dos anys menys que els madrilenys, i ho fem amb menys benestar. Però no és mala sort, sinó que és el producte del disseny polític i institucional que l'Estat espanyol ens reserva: ser els cambrers dels madrilenys i els geriatres dels nord-europeus. No som els últims en finançament, inversions o qualsevol altre índex per casualitat. Espanya funciona perfectament amb nosaltres: som la Florida mediterrània. Ens hi conformem Pertànyer a Espanya ens perjudica seriosament la salut i no és un bon negoci. Ara bé, no és tampoc una maledicció atàvica: si fóssem un Estat independent, viuríem millor. Així …

Xavier Serra (1967) és doctor en Filosofia. Ha escrit diverses obres d'assaig i una sèrie de biografies sobre personatges que han tingut una repercussió en la cultura del País Valencià en les darreres dècades. Ha publicat els llibres: La tertúlia de Joan Fuster, A peu de foto (amb fotografies de Francesc Vera), Hist.ria social de la filosofia catalana, La filosofia en la cultura catalana, Biografies parcials 1. Els 70 al País Valencià, Biografies parcials 2. Nascuts abans de la guerra, Biografies parcials 3. L'època crítica i, finalment, Biografies parcials 4. Impuls.

A més de narrar una sèrie …

Per a Duras, la literatura ha d'abordar tot allò que és prohibit, que incomoda, tot el que és insuportable i escandalós, com ho és l'escriptor amb la seva vida. L'home que seu al passadís és segurament la seva obra més incompresa i també la més radical. Brevíssima, sensual i el·líptica, mostra els desequilibris del desig més malmenat, així com els intents de donar-hi una sortida, que mai no arriba a ser tal. Un home seu dins la fosca d'un passadís i una dona està estirada al bater del sol, a unes poques passes d'ell, davant per davant, abandonats en un …

Daniel Cardona i Civit (1890-1943) pot ser considerat, juntament amb Francesc Macià, el dirigent històric més rellevant de l'etapa inicial del moviment independentista català: l'etapa separatista que, des del seu origen a començament del segle XX, es perllonga fins ben entrat el perío-de franquista. Fundador d'organitzacions com Estat Català, Bandera Negra, Nosaltres Sols! o el Front Nacional de Catalunya, i lligat amb el pseudònim de Vibrant a les empreses periodístiques més destacades del nacionalisme radical -moltes d'elles creades i dirigides per ell mateix-, Cardona forní el separatisme d'una estratègia basada en el model irlandès gràcies a la qual va superar …

El concepte «unitat d'Espanya» és central i gairebé omnipresent en el llenguatge de la política espanyola actual. Sovint no tan sols se li atorga una dimensió estrictament política sinó també una de transcendent; una dimensió metapolítica que no deixa de ser un constructe cultural fruit d'una manera d'elaborar i intentar enlairar determinats valors dels discursos ideològics. En aquest llibre, l'autor parteix de la premissa de la historicitat dels conceptes, els quals, en la mesura que cerquen definicions, són una mena de contenidors que inclouen «històries» intel·lectuals realitzades en diferents moments temporals. Unes «històries» que, pel que fa al concepte «unitat …

L'estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de Valéncia ha restat prácticament inédit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la década de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l'avanÇament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral.lel als …

Aquest és un llibre sobre la relació entre el futbol i les identitats col?lectives i el poder, amb èmfasi en la societat valenciana i, en concret, en el València CF. No està, doncs, destinat només als seguidors d'aquest o d'un altre club. En les seues pàgines s'analitza la capacitat del futbol per a identificar molta gent molt diversa, l'ús que en fan els nacionalismes i, en particular, l'espanyol, la construcció del Reial Madrid i del Barça com els grans referents de la Lliga espanyola, la identitat dels principals clubs valencians com el Castelló, el Vila-real, l'Hèrcules, l'Ex i el Llevant, …

Els traductors alemanys i suïssos de les empreses de fruits secs ocupen un lloc de privilegi al Reus florent dels anys vint, on circulen en la plenitud de la seva joventut cosmopolita i desbordant i enceten la inquietud per la situació al seu país. El nazisme s'estén mentre a la pensió que els acull, transformada en nucli de relacions europees, el grup d'hostes viu intensament els canvis que arriben. Entre 1922 i 1939 esdeveniments inesperats condicionen aquestes vides i les que es van acollint a la ciutat i a la casa. Els conflictes socials i polítics es trenen amb les …

Analitzar la hist.ria del segle XX d'un poble, la Sénia, a través de l'evolució de dos entitats associatives com el Centre Obrer i el Club Moderno és posar l'èmfasi en els processos ideol.gics derivats de les circumstàncies econ.miques, socials i polítiques de la comunitat que el defineix. També és, per., observar els mecanismes de relació establerts per cada entitat entre els seus socis i l'adaptació a les circumstàncies de cada moment. La seva evolució s'ha d'entendre dins del context de les Terres de l'Ebre i de la situació de proximitat geogràfica i cultural amb el nord del País Valencià i …