El sentimiento agridulce es la tendencia al anhelo, la melancolía y la tristeza; es ser muy consciente del paso del tiempo y, curiosamente, disfrutar extraordinariamente de la belleza del mundo. Las personas agridulces reconocen que la luz y la oscuridad, el nacimiento y la muerte, lo amargo y lo dulce, van siempre de la mano.

Si alguna vez te has preguntado por qué te gusta la música triste...

Si encuentras consuelo o inspiración en un día lluvioso...

Si reaccionas intensamente a la música, el arte, la naturaleza y la belleza...

Entonces, probablemente, te identifiques con el sentimiento agridulce.

Esta obra maestra es una mezcla de investigación, narración de historias y memorias que ahonda en los sentimientos de tristeza y añoranza, llegando a la conclusión de que aceptar la condición agridulce de la vida es el verdadero camino hacia la creatividad, la conexión y la trascendencia.

Susan Cain demuestra que el sentimiento agridulce es la fuerza silenciosa que nos ayuda a trascender nuestro dolor personal y colectivo. Si no reconocemos nuestro propio dolor, dice, podemos terminar infligiéndolo a los demás a través del abuso, la dominación o la negligencia. Pero si nos damos cuenta de que todos los seres humanos conocen, o conocerán, la pérdida y el sufrimiento, podemos volvernos unos hacia otros.

 En una época de discordia y ansiedad personal, Agridulce nos une de manera profunda e inesperada.

El sentiment agredolç és la tendència a l’anhel, la malenconia i la tristor; és ser molt conscient del pas del temps i, curiosament, gaudir extraordinàriament de la bellesa del món. Les persones agredolces reconeixen que la llum i la foscor, el naixement i la mort, l’amarg i el dolç, sempre van plegats.

Si algun cop t’has demanat per què t’agrada la música trista...

Si trobes consol o inspiració en un dia plujós...

Si reacciones intensament a la música, l’art, la natura i la bellesa...

Llavors, probablement, t’identifiquis amb el sentiment agredolç.

Aquesta obra mestra és una barreja d’investigació, de narració d’històries i de memòries que aprofundeix en els sentiments de tristor i enyorança, i arriba a la conclusió que acceptar la condició agredolça de la vida és el veritable camí vers la creativitat, la connexió i la transcendència.

Susan Cain demostra que el sentiment agredolç és la força silenciosa que ens ajuda a transcendir el nostre dolor personal i col·lectiu. Si no reconeixem el nostre propi dolor, diu, podem acabar infligint-lo als altres a través de l’abús, la dominació o la negligència. Però si ens adonem que tots els éssers humans coneixen, o coneixeran, la pèrdua i el patiment, podem girar-nos els uns cap als altres.

En una època de discòrdia i ansietat personal, Agredolç ens uneix de manera profunda i inesperada.