Joana E. és una història real. És la història que va voler escriure Maria-Antònia Oliver després de conèixer na Joana. Com també va voler que fos en veu de na Joana, i no de qui escrivia, que ens fos contada; amb el seu propi llenguatge, la seva manera d'explicar-se, els seus dubtes, contradiccions, moments de felicitat i moments de misèria, amb la seva pròpia por i la seva indignació, amb les coses que va voler contar i les que va amagar, amb la ingenuïtat, la seviesa, la racionalitat i la passió amb què ella s'exterioritzava.