No és fàcil, ni confortable, viure en un país d'identitat confusa, de nom incert i de destins abocats a una mena o altra de subalternitat i de desintegració... En un país com el valencià, la reflexió (i si pot ser l'acord) sobre el "ser" i el "no ser", no és un luxe acadèmic: és la condició necessària per existir com a societat, com a poble responsable del seu propi futur entre els altres pobles. Joan F. Mira revisa a fons i actualitza l'assaig publicat el 1997, que va incomodar blavers i fusterians amb una anàlisi lúcida de la societat valenciana acual i una visió gens idealitzada.