Només després que l últim arbre siga tallat, només després que l últim riu siga enverinat, només després que l últim peix siga capturat, només llavors, sabràs que els diners no es pot menjar. (Profecía índia) Kart, Azucena i Amarilis s allunyen de la ciutadella, l únic refugi humà després de l hecatombe que ha provocat l estel Saley en el planeta Terra. Un matí, amb la claredat del dia, decideixen explorar la superfície àrida i desolada i s’internen en el desert en una aventura que els portarà a trobar-se amb la llegenda de la qual tant els han parlat. Podran suportar l absència dels seus pares? Aconseguiran sobreviure sense aigua ni menjar? Trobaran el camí de tornada a casa? Un viatge cap a la vida, la llibertat, els valors i la consciència. Amb aquesta història, l autora ens vol fer reflexionar sobre la profecia índia, la importància que té la naturalesa per als homes i el missatge sempre latent dels indis que la cuidem. Perquè respecten la Terra, compta ls que la Terra conté les ànimes dels nostres avantpassats. Ensenyeu als vostres fills el que nosaltres ensenyem als nostres: que la Terra és la nostra mare. El que succeeix a la Terra, li succeeix també als fills de la Terra. Quan els homes escupen a la Terra, estan escopint a si mateixos. Doncs nosaltres sabem que la Terra no pertany als homes, sinó que els homes pertanyen a la Terra… (Missatge del Gran Cap Seattle al President dels E.E.U.U. any 1855)