?És sorprenent la manera com el relat aconsegueix captar l?essència del personatge. Com a germana em sorprèn la quantitat de detalls, molts d?ells desconeguts, que l?autor arriba a registrar.? Ana Maria MoixA principis dels anys noranta, Manel Guitart va compartir una jornada a Londres, on treballava de periodista, amb l'escriptor Terenci Moix. Amb la desaparició d'en Terenci, aquell dia llunyà ple d'anècdotes i confidències va ressonar amb nous sentits en la seva memòria i el va portar a escriure L'última carícia, Terenci, una reflexió sobre la decadència i la necessitat de les ficcions. El llibre recull també una galeria de personatges en conflicte amb una realitat que els és estranya i hostil, com la dolça Teresineta, una mare sense fills, o en Pau, el poeta rebel i esquizofrènic, fill de l'alta burgesia catalana.Novel·la d'aprenentatge i psicològica, llibre de memòries i d'autoficció, L'última carícia, Terenci parla de les lliçons mai no apreses, dels límits prims entre el seny, de les cadenes humanes, de les fugides i de les fronteres que no es poden traspassar."Una veu nova i molt valuosa al nostre panorama literari. Fa molt de temps que un text en català no em produïa aquesta sensació de qualitat inapel.lable"Lluís Maria Todó«Una visió en profunditat de la psicologia humana i del fet de la creació literària. Un llibre amb una gran capacitat d'atracció. »Vicenç Llorca