.«No és que estigui de cap manera en contra del gènere, ben al contrari, però personalment no veig motiu ni raó per escriure, ni ara ni mai, unes memòries ortodoxes. Em perdria, em faria mandra i, a més, em sortiria un nyap. Però sí que he ensopegat amb persones i fets que no n'eren, d'avorrits... Si no hagués tingut persones de les quals em feia gràcia parlar, situacions o fins i tot evolucions "històriques" que volia reviure, aquest llibre no existiria. L'he escrit a partir dels altres, agafant-me als altres, enfocant pretesament els altres. O rememorant esdeveniments dels quals gairebé …
.«No és que estigui de cap manera en contra del gènere, ben al contrari, però personalment no veig motiu ni raó per escriure, ni ara ni mai, unes memòries ortodoxes. Em perdria, em faria mandra i, a més, em sortiria un nyap. Però sí que he ensopegat amb persones i fets que no n'eren, d'avorrits... Si no hagués tingut persones de les quals em feia gràcia parlar, situacions o fins i tot evolucions "històriques" que volia reviure, aquest llibre no existiria. L'he escrit a partir dels altres, agafant-me als altres, enfocant pretesament els altres. O rememorant esdeveniments dels quals gairebé mai no vaig ser el centre. Aquesta ha estat la meva manera d'entendre el conjunt. Jo hi sóc pertot arreu, tanmateix, perquè un determinat grau de narcisisme forma part de les arrels de la naturalesa humana.»Amb aquestes paraules, Josep M. Benet i Jornet presenta Material d'enderroc, una mena de memòries gens convencionals, escrites des de la melangia però amb un cert sentit de l'humor i un punt de malícia, i en les quals el lector per una banda es trobarà amb records i moments que Benet i Jornet ha compartit amb autors i intel·lectuals de la talla de Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Salvador Espriu, Terenci Moix, Joaquim Molas, Montserrat Roig, Joan-Lluís Marfany o Jaume Torras i, per l'altra, s'endinsarà en la seva passió pel teatre, per una vida dedicada al món de l'escena.
