El canvi de paradigma filosòfic que es consolida al s. XX condueix a una revisió crítica del subjecte en relació al llenguatge, i, per tant, a la història, que fa necessària, al seu torn, la revisió del concepte dona, sobretot per atorgar-li la significació política que requereix i de què ha estat mancada. Aquesta revisió no pot deixar intacte l’àmbit de la representació, que es resignifica quan té per subjecte i alhora per objecte les dones en el seu quefer històric, és a dir, en el seu exercici de la memòria que és, també, sovint, un exercici de memòria històrica. Memòria, representació i frontera són els tres eixos conceptuals que, vinclats al subjecte dona entès en clau contemporània, esdevenen els punts de referència des d’on analitzar les diferents performances que cinc artistes nascudes fora de Catalunya però residents a Barcelona, han creat com a proposta a partir de la pregunta per l’autorepresentació. La monografia esdevé així una sort de catàleg d’una exposició o, potser millor, d’unes jornades que mai no s’han fet i que, com el gènere de la performance –però també com la identitat–, s’enregistra –es representa– aquí com a quelcom incomplet. L’atenció recau, per tant, en allò que és i roman Off the Record.