Carícies es compon d'onze escenes encadenades per una ronda de personatges que ens dibuixen un gran mosaic de relacions entre pares i fills, marits i mullers, veïns, amants, amics.... Sergi Belbel perfila amb una gran economia de recursos onze personatges que viuen tenallats per una solitud irreductible, paralitzats per la incapacitat d'establir relacions afectives i de comunicar-se en un món saturat pel soroll amniental i les consignes mediàtiques. Carícies es desplega com un ventall riquíssim de situacions familiars, il·luminades per diàlegs subtils que ens obren els ulls als abismes més íntims de l'ànima. Belbel parteix de situacions aparentment quotidianes per …
Soterrani és una obra fosca, concentrada i breu. Dos individus que no es coneixen de res enceten una conversa banal que de mica en mica es va fent inquietant, enigmàtica. Aquests dos homes tenen un punt d'interès comú, però es mostren disgressius, evasius, sorneguers fins a la provocació. El diàleg es va carregant de tensió, amb sobreentesos violents i preguntes que traspassen el llindar de l'estricta intimitat. Benet i Jornet condueix magistralment el crescendo dramàtic, exacerbant el diàleg pels meandres de la indecència i l'horror fins a abocar-nos a unes revelacions sòrdides i revoltants. El volum es tanca amb una …
Tots busquen un racó franc i anònim on poder extingir alguna cosa més que la pura ansietat de l'addicció.En el terrat d'un gratacel de quaranta-nou plantes coincideixen oficinistes que han pujat furtivament a l'aire lliure per fumar, un plaer prohibit per l'estricte reglament d'empresa. Tots, tant secretàries com càrrecs importants, busquen un racó franc i anònim on poder extingir alguna cosa més que la pura ansietat de l'addicció. Del fons gris i impersonal de les grans corporacions financeres, emergeixen personatges incontrolablement angoixats i divertits, homes i dones que confessen pors, escupen odis o alliberen els seus maldecaps amb la mateixa …
Crítica de les estructures familiars i del món de la religió.Podríem considerar Adam i Eva com els fundadors de la família burgesa? Podrien ser Caïm i Abel, els fills d'Adam i Eva, els primers a transgredir la moral? Allò que tal vegada s'esdevingué, un dels textos més irreverents del teatre de preguerra de Joan Oliver, proposa una inversió paròdica del relat bíblic per revisitar el moment fundacional de la família burgesa.Oliver es remunta als orígens mítics de la humanitat per demostrar que la crisi de la institució matrimonial es troba en els fonaments. Amb una mirada crítica, distanciada i humorística, …
La primera obra dramàtica de Salvador EspriuAntígona, escrita el 1939 i publicada el 1955, és el mite clàssic que permet a l'autor de dur a terme l'anàlisi sintètica, però intensa, de la lluita fratricida entre les dues Espanyes històricament enfrontades per la Guerra Civil. Antígona es pot interpretar des de diferents punts de vista, perquè el que Espriu hi ha intentat és donar-nos les «raons dels personatges», les motivacions i les justificacions per les quals cada bàndol actua. I dins aquest context, una víctima innocent que només es regeix per l'amor: Antígona.
Una obra que pertany a l'època de màxima plenitud del dramaturg.Maria Rosa (1894) pertany a un cicle productiu que agrupa Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), en el qual el dramaturg assoleix el moment de màxima plenitud. En els repertoris teatrals vigents, Maria Rosa, Manelic i Àgata, els personatges principals de les tres obres, despleguen les seves emocions que justifiquen una particular manera d'entendre el món, el propi i el que els envolta. La conflictivitat que se'n deriva i la manera com aquesta es materialitza en escena és un dels signes d'identitat d'aquest teatre. A l'edició en …
Hamete, un valeroso capitán argelino, es hecho prisionero en Ãfrica. Conducido como esclavo a Toledo, en casa de su dueño se reencuentra con su amada Argelina (que también sirve como esclava), de la que se vio separado tres años antes.
Edición de José María Ruano de la Haza.Si El alcalde de Zalamea se ha mantenido a lo largo de los siglos como la más popular comedia calderoniana, es, sin duda, porque su protagonista, Pedro Crespo, encarna de modo formidable el sentimiento del honor como síntesis de la dignidad humana. Pero no bastaría ese único mérito para garantizar la universalidad de una obra que incide en un tema tópico, a fuerza de verosímil, en el Siglo de Oro español. Es el arte el que salva la comedia y la hace cada vez más viva. El rigor de los conceptos, polarizados entre …