La versió definitiva dels poemes que han fet d'Albert Roig un dels capdavanters de la seva generació.Els ulls de la gossa aplega (gairebé) tota la poesia d'Albert Roig (Tortosa 1959): des del seu primer llibre, Com un àngel a les mans d'un barber, escrit quan tenia vint anys, a Tortosa, fins a La tempesta, començat quan en tenia quaranta-cinc, al Brasil, i enllestit ara. En l'endemig, molts poemes fins ara desconeguts, i la versió definitiva dels poemes que han fet d'Albert Roig un dels capdavanters de la seva generació.
Este libro responde a la intención de fijar en presente otra edad en la que se sitúa, entre el escepticismo y la voluntad de apurar los frutos del instante, el espacio elegíaco de la conciencia ante el deterioro físico, el desengaño existencial y la mirada crítica a la realidad colectiva. Los temas esenciales de Vamos a perdernos son la memoria y los sueños con sus incitaciones y sus asedios, una conciencia materialista de la vida y de la propia muerte, la fragilidad colectiva, la pervivencia del deseo y –como valores que tratan de salvar el vitalismo– la belleza natural, el …
Recuperació del gran llibre de Bartra després de l'exili, premi Carles Riba 1973.Els Himnes és el primer gran llibre d'Agustí Bartra, un cop instal·lat a Catalunya després del llarg exili. Hi manifesta l'alegria del retorn, la joia de la contemplació de la natura, però també el record de passatges vitals com l'estada al camp de concentració d'Argelers i l'exili americà. El llibre té un pròleg del mateix Bartra i un epíleg i unes notes de Sam Abrams.
Premi Miquel de Palol de poesia.Vivim com si el temps ens fos infinit. I tanmateix, com diu un vers de Maria Josep Escrivà: "no hi ha demà, no hi ha camins de llum: tot és mentida". Cal reconeixe's a partir de la vivència íntima del dolor i que aquesta vivència progressi cap a la consciència del dolor col·lectiu. El desig és l'altra cara del dolor. Els dos conviuen i ens justifiquen. Voldríem que un instant de lucidesa ens fes dignes, com els arbres dignifiquen l'instant de llum que els alimenta. Potser l'únic lloc on mai no és tard és el …
