El primer llibre de poesia d'Isabel-Clara SimóD'ençà que va guanyar el Premi Víctor Català del 1979, Isabel-Clara Simó ha publicat més de quaranta obres de narrativa, per les quals ha obtingut l'aval dels principals certàmens literaris catalans, el favor d'un gran nombre de lectors i el passaport de la traducció a diverses llengües. És, doncs, una narradora molt reconeguda, amb quaranta anys de trajectòria. És igualment notòria la seva tasca en l'àmbit del periodisme, que va iniciar com a directora del setmanari Canigó (1971-1983) i que exerceix assíduament com a col·laboradora del diari Avui des del 1999. El que no …

Què és i què suposa la condició de poetaPer escriure un poema no hi ha unes condicions millors que d'altres: s'imposa la necessitat de buscar, trobar, escriure, reescriure, treballar-lo fins al final. Si un poema pot esperar, és que no ha trobat ningú que l'escrigui. Més encara: si qui té la pretensió de ser poeta no sap convertir qualsevol situació personal -per difícil que sigui- en una situació on la seva obra continuï, és que s'està equivocant. Si a la poesia un no pot donar-li tot -i tot vol dir tota la veritat que hi hagi a la seva vida- …

.Lluís Solà (Vic, 1940) és membre fundador i director de la revista Reduccions (1977). És autor i director de teatre. Entre els seus textos dramàtics cal esmentar Aproximació al grau zero, Progressió i Detall de cossos a la sorra. Com a director de teatre ha portat a l'escena obres de Brossa, Strindberg, Èsquil, Yusaki Zeami, etcètera. Ha presentat diversos espectacles de poesia sobre textos de Verdaguer, Bartra, Riba, Vinyoli i altres autors. Ha escrit textos de reflexió sobre Verdaguer, Joan Alcover, Maragall, Bartra, Martí i Pol, Espriu, Rodoreda, Vinyoli, Bauçà, Sampere, Kafka. És autor dels llibres d'assaig Cercles de la …

En mayor o menor medida todos hemos sido alguna vez noctámbulos. Hemos preferido permanecer despiertos, no dormir y adentrarnos en la noche como quien accede a un desván lleno de sorpresas y misterios. En el poemario “Conversaciones nocturnas” mi propósito ha sido realizar un recorrido por algunas de las conversaciones nocturnas que las personas tenemos en las distintas etapas de la vida: infancia, adolescencia, juventud, madurez, vejez y, también (por qué no aventurarse al juego y a la suposición) más allá de la vida, en otro estado y dimensión: las conversaciones y señales de los fantasmas.

“La senda de los cactus” es un pequeño poemario que recoge mis experiencias en durante el año que viví en Arizona y viajé por la costa oeste americana. El Oeste Americano, -el Lejano Oeste-, es además un espacio idóneo para la poesía, un lugar casi onírico, que el cine ha contribuido a mitificar y que reposa en el imaginario colectivo. Un espacio singular y privilegiado para dejar volar la imaginación y que, sin embargo, es tan real.... El desierto, las montañas rojizas, los cactus, las Harleys que circulan por carreteras sin fin, los cowboys melancólicos, los desfiladeros..... todo eso existe. …