«Borja Sémper, una voz Única e imprescindible en la política y en la poesía española. Este país lo necesita. Me precio de ser su amigo. Gente como él hace más falta que nunca». Joaquín SabinaBorja Sémper, reconocido portavoz del PP en el Parlamento Vasco, abandonó la política en enero de 2020 para embarcarse en una nueva etapa vital. En ella ha encontrado espacio para la escritura, práctica con la que se reencontró tras años vertiginosos. Su poesía es clara y directa, aborda los temas cotidianos de la vida y las emociones tanto ligeras como profundas, especialmente del amor y del desamor, …
Una poesia que cerca i celebra les petites veritats.En correspondència amb el món on vivim, Els prats lluminosos és poesia altament impura, contaminada per la realitat fins que, si és encara possible, la paraula es fa seva la celebració de petites veritats que per atzar aconsegueixen transcendir. Es tracta de refer el camí del poema sense mapes, amb la passió de conquerir un pam de realitat. Els poemes de Valentí Puig pretenen una resiliència que vagi més allà de l'estètica lírica, enfront dels dominis algorítmics i el mimetisme intel·lectual. Vents benignes sacsen la massa daurada, …
Dulcinea en estado puro: amor, naturaleza salvaje, poesíaDulcinea (Paola Calasanz) es escritora, instagramer y youtuber, con amplísima presencia en redes. Autora de novelas con notable éxito, es también fundadora de la Reserva Wild Forest, creada con la finalidad de recuperar animales que están en peligro. Por ello pasa sus días en el corazón del bosque.En este, su primer libro de poemas, ha volcado el profundo amor que siente por la naturaleza. Allí tiene lugar una espiritual experiencia del amor, a traves de las estaciones del año, desde la melancólica espera del otoño hasta el estallido pasional que supone el verano.
Margarit inèdit.Poques setmanes abans de morir, Joan Margarit va deixar enllestits els poemes que componen Animal de bosc, l'obra a la qual va dedicar les energies de l'últim tram de la seva vida, aprofitant la mirada nítida que atribuïa a una senectut viscuda sense trampes. Margarit, que havia conclòs un any abans la seva "antologia personal", publicada amb el títol Sense el dolor no hauríem estimat, considerava Animal de bosc "el millor dels meus llibres".Vaig coneixent millor cada vegadael bosc interior on un acaba soli amb un convenciment:comprendre és l'únic que ennobleix.[Fragment d' Animal de bosc]
Situado en la tradición de los poemas filosóficos como De Rerum Natura de Lucrecio, la Divina Comedia de Dante, el Primero Sueño de Sor Juana, o El Mono Gramático de Octavio Paz —por citar algunos—, Cartesianas es un texto que plantea una reflexión en torno a los vínculos que hoy pueden delinearse entre inteligencia artificial y literatura, a partir de cuestionamientos como los siguientes: ¿Qué es para nosotros la poesía en la actualidad? ¿Suponemos que es un fenómeno cuya generación y comprensión es exclusiva de los humanos, o es posible construir un autómata que pueda hacer lo mismo? ¿Seríamos capaces …
Un dels grans llibres de la poesia catalana de tots els temps.Les irreals omegues (1949) és un dels grans llibres de la poesia catalana de tots els temps i un dels cims de l'obra de J. V. Foix. El poeta de Sarrià hi posa en pràctica un dels seus estils més peculiars (poemes en versos llargs i estrofes àmplies, precedits d'un poema en prosa a tall de títol) per reflectir l'experiència fonda d'uns anys de trasbals col·lectiu, que són sobretot els anys de la República, la Guerra Civil i la primera postguerra. Aquesta edició reprodueix facsimilarment el text de la …
Una de les grans tragèdies clàssiques de Shakespeare que Miquel Desclot apropa a la nostra generació.La història original del moro de Venècia, de Gianbattista Giraldi Cinthio (1565), va servir a William Shakespeare per crear Otel·lo, l'única de les seves grans tragèdies basada en una obra de ficció. Contravenint la imatge isabelina del «moro», Shakespeare inverteix els papers dels protagonistes i atorga a Otel·lo el caràcter d'home noble i aristocràtic, mentre que reserva per a l'italià Yago la perversitat i la hipocresia, desenvolupant en ell un dels estudis més profunds del mal.Otel·lo es presenta com la tragèdia de la incomprensió, en …
El Libro Albedrío es una obra que corre el riesgo a la imperfección, al juego, a la cursilería, al ridículo y un gran etcétera de heterodoxias y desacatos al «canon». En otras palabras, se arriesga a la libertad. Prueba de ello es su falta de género: no es poesía porque nadie sabe qué sea eso, y la prosa tampoco lo encorseta. Es un libro sin cabida en tiempos donde todo se clasifica para poderse discriminar. Mas, aun indefinible, busca ser. Así, sin calificativos. Busca tener un valor por sí mismo, acaso variable según cada persona, pero a la vez independiente …
