«¿Cómo sé que no estaba soñando? ¿Alguna vez has soñado un aroma?».La vida es poesía. Los instantes poéticos que nos acompañan por todo nuestro paso terrenal son incomparables: desde que nacemos, y nos reciben con aquel tierno beso de mamá; hasta nuestro último aliento y la lágrima que corre por la mejilla de alguien que extrañará nuestra esencia. Tomando lo anterior de premisa, es que la poeta Araceli Gutiérrez nos presenta Lapislázuli, un sueño, un libro en el que nos narra, a través de textos enigmáticos, la vida de Zuli, una mujer tímida que a través de la vida se …

Un llibre que és un final i un començamentQue el món s'acaba, que som en un estat d'emergència: aquest és el relat que impera actualment quan es diu el present i s'imagina el futur. Al poemari de Mireia Calafell, aquest sentit d'emergència davant d'un esdeveniment greu i imprevist que demana una actuació immediata és el que integra els poemes de la primera part, on es descriu la fi d'un món, que no és altra que la fi d'una relació. Tanmateix, l'emergència té una altra accepció, lligada a l'acció d'emergir, a la possibilitat que enceta. Aquest és el sentit dels poemes …

Este libro recopila refranes y citas para todos los gustos y circunstancias: socarrones, con gracia, sin desperdicio, ligeros o consistentes, descriptivos o apremiantes, simples, breves…, pero sobre todo útiles, pues constituyen la palabra precisa para el momento justo. El refrán es aquel dicho popular agudo y sentencioso que suele contemplar un consejo o una moraleja. Se utiliza sensiblemente en comunicación para transmitir un mensaje sin agresión particular: en un discurso, una reseña, un informe, una carta… “Caballo que ha de ir a la guerra, ni le come el lobo, ni le aborta la yegua”. “Casa sin mujer y barca sin …

Llavina al cent per cent, un observador nat.Va ser, secret, un rusc vermell: magrana supervivent del darrer esplet. Avui, en canvi, és el cadàver d'una fruita: per dins, conserva un gruix de grans desfets, negrós, velat de podridura blanca. I, com la sang que es va escorrent del xai penjat, se n'ha escolat el suc vinós fins a l'última gota. Fosca, ingràvida, la carcassa —unes bastes castanyoles— branda agafada al branquilló espinós, deixada de la mà de déu del vent.

El llibre que tanca el millor cicle líric, de maduresa i plenitud, del poeta Jordi PàmiasJordi Pàmias (Guissona. 1938) és un dels grans poetes de la seva generació, amb una obra extensa i sòlida. Els poemes del llibre neixen de dos viatges {un a Turquia i l'altre a Praga) i defugen els experiments formals i aposten per un art molt sostingut, harmònic, clàssic. Com diu Xavie Macià en el pròleg: «això és així. en bona part. perquè aquí la poesia no neix de la necessitat d'indagar, de descriure, de comprendre o de revelar, sinó essencialment de "celebrar"».

«La docta y admirable magia de los juegos poéticos de Aitana; sus versos enigmáticos, tan sugerentes y tan hipnóticos», Luis Alberto de CuencaSalve se despliega ante nosotros como una liturgia, una danza entre lo móvil y lo inmóvil, una sed, ruinas, soledad. Entre ritos funerarios y soles adriáticos, las voces se acompasan, se elevan, se despiden y anuncian que la vida no es más que un suceder tranquilo, tierno, apasionado.Hasta la fecha, la obra lírica, teatral, narrativa y audiovisual de Aitana Monzón ha recibido más de cuarenta reconocimientos, entre los que destacan el IV Premio ESPASAesPOESÍA con su libro La …

LII Premi Ausiàs March de PoesiaJoan Navarro (Oliva, La Safor, 1951) es va donar a conèixer com a poeta fa exactament quaranta anys, amb el volum Grills esmolen ganivets a trenc de por (premi Vicent Andrés Estellés 1974). Des d'aleshores, una desena de poemaris (els últims, fruit de la seva col·laboració amb el pintor Pere Salinas) l'han consolidat com una de les veus més distingides i més indispensables de la seva generació. El plom de l'ham aplega (en tres parts: «Quadern dispers», «Líquens» i «Neu i viatge») la collita depuradíssima de deu anys d'experiència de la vida i la paraula: …

Antonina Canyelles és una d'aquelles poetesses mallorquines que amb la seva veu punyent sempre aconsegueix arribar ben endins de qui la llegeix o l'escolta.Els poemes d'Antonina Canyelles són, majoritàriament, pinzellades breus, fetes amb un traç vigorós, desimbolt i mordaç. L'una darrere l'altra, aquestes pinzalles omplen cinc quadres: les cinc seccions de què es compon La duna i la cascada, cadascuna de les quals atrapa amb la seva força la mirada del lector. Avui plou malament i en una llengua que no entenc. M'hauré de canviar de pluja.