Els primers vint anys de poesia de Foix: ara comllavors, tota una descoberta.Aquest volum recull, per primera vegada, tots els textos poètics, en vers i en prosa, que Foix va divulgar abans de la Guerra Civil, publicats en revistes i diaris de l'època. S'hi inclouen les primeres versions de les proses poètiques de Gertrudis (1927) i KRTU (1932) i també d'uns quants poemes en vers que Foix va recuperar, molt retocats, en llibres de postguerra. Al costat d'aquests textos més coneguts hi ha també una colla de poemes mai represos, que constitueixen encara avui tota una novetat. L'edició, avalada per …

El cielo de abajo ofrece un mapa alternativo de la poesía femenina hispanoamericana en el empeño de repensar la noción de cuerpo-objeto que le ha sido tradicionalmente asignada, situando la fisicidad como un lugar determinante para la producción de sentido. María Alcantarilla recorre un itinerario singularísimo compuesto por trece autoras que, en su práctica totalidad, habían permanecido hasta ahora en una suerte de limbo con respecto al canon establecido, y cuya fortuna editorial dificultaba sensiblemente el acceso general a sus obras. Tal es el caso de la venezolana Hanni Ossott, la uruguaya Tatiana Oroño, la boliviana Blanca Wiethüchter, la panameña …

Amb estudi introductori, comentaris de text i propostes de treball de Miquel Martín i Serra.Aquesta edició de Vent d'aram s'adreça als lectors que vulguin iniciar-se en l'obra de Joan Vinyoli, un dels autors imprescindibles de la nostra poesia contemporània. Acompanyada d'un estudi preliminar i d'uns complements didàctics, dóna les claus per aprofundir en la visió d'un autor que mai no va distingir entre vida i obra, i que es va lliurar incondicionalment a la creació poètica per satisfer els seus anhels i entrar «en la foscúria que germina».Vent d'aram és una obra de maduresa, que recull els grans temes de …

Màrius Sampere, un dels poetes més originals i més apreciats de les últimes dècades.Llegir un poema de Màrius Sampere és com mirar un dels quadres abstractes de Mark Rothko, va dir un crític. És patiru un xoc de sensacions. És ser transportat a l'essència de l'home, al reconeixament dels seus límits i a la seva projecció infinita. Així de paradoxal és Màrius Sampere, un poeta per qui l'home és la conjugació de moltes recerques i de molts perquès. Les seves últimes creacions estan entre les millors obres poètiques dels últims temps.

En el mundo actual, las palabras que más se escuchan en la cotidianeidad tienen un fuerte componente de violencia, de sufrimiento, de locura. Son palabras agresivas, que prometen
venganza, que quieren propagar el dolor y la muerte. Es inevitable experimentar un escalofrío cuando alguien pronuncia palabras nuevas y ajenas a nuestro vocabulario, como portonazo o turbazo, pero también hay palabras muy antiguas que están de moda, como corrupción.
Tal vez, lo más grave sea mancillar el significado de palabras sagradas, como Amor y Libertad, llevándolas sin misericordia hacia lugares comunes, sin que importe mucho arrastrarlas por el fango de la vulgaridad.
La poesía …

Una inspiradora «pandilla planetaria» que gira alrededor de los sentimientosEsta novedosa propuesta de Defreds sorprenderá con un ejemplar artístico en el que destacan las ilustraciones de Lady Desidia y unas hermosas caligrafías que dan forma a su pensamiento. El libro está compuesto de distintos apartados, cada uno protagonizado por un planeta, como un personaje con sus cualidades y defectos, con marcados rasgos de personalidad, sus filias y fobias. Y a partir de ellos  nos narra emociones y experiencias vitales que nos interpelan: una representación del mundo caótico que nos toca en suerte y en el que tanta falta hacen los …

Premi Carles Riba a un poeta amb una trajectòria excepcionalSi entra boira no tendré on anar és un diàleg entre passat, present i futur construït a partir de tot allò que ha anat en contra dels ideals, dels somnis i dels amors de la vida de l'autor. També és l'expressió de la seva fidelitat a aquests somnis, ideals i amors. Cada poema és la conseqüència de deixar fluir les músiques i els gemecs de l'esperit. El títol vol expressar el sentiment d'indefensió nascut del fet d'haver anat envellint sense haver vist que es complissin les il·lusions de viure en un …

Premi Gabriel Ferrater.D'entrada, A l'enforcall enlluerna per la forma: conté, repartides en tres parts, vint-i-set dècimes en decasíl·labs, amb un joc de rimes estricte i una textura fònica insòlita, i es tanca, com si res, amb una sextina. També es veu a primer cop d'ull que els poemes fan explícita la seva vocació d'inserir-se en la tradició diguem-ne sàvia, amb ressons explícits de clàssics antics i moderns. Però la gràcia és anar descobrint com es trenen al cor de cada poema la passió de la vida viscuda i la fe en els versos que l'embolcallen.

Llegado a la mediana edad, el personaje que habla en estos poemas ensaya una suerte de recapitulación indirecta, un balance no deliberado de su juventud. Un tanto inconsciente de sí mismo, el protagonista deambula por un mundo fatigado, por un tiempo espiritualmente pobre, y de ese movimiento introvertido nace una meditación en la que se solapan tiempos y espacios, incluido el futuro remoto, inconcebible, insinuado en el título. Con buen humor y desenfado, a la busca de cierta trascendencia sin solemnidad, pretendiendo hablar de lo sublime que nos ocurre pero interpretándolo sin afectación, los poemas de Diez mil cien despliegan …